El disseny honest del llum Fil

Si cada edifici explica una història sobre la ciutat on s’ha construït, cada llum posa de manifest la relació que el dissenyador té amb la llum.

Fil, el disseny que va concebre Álvaro Siza Vieira el 1991 un any abans d?alçar-se amb el premi Pritzker, evidencia com l?arquitecte entén la llum com un element més al?hora de dissenyar. A les seves obres, Siza considera la ubicació o la forma de les obertures de l’edifici en relació amb les necessitats de l’espai, una idea que parteix de la reflexió que defensava Frank Lloyd Wright sobre la bellesa d’un edifici sense finestres.

Aquesta forma d’entendre la llum en tot el seu espectre, com si es tractés d’un material o element de construcció més, l’extrapola Siza a la petita escala amb el llum Fil, presentant un disseny senzill que posa el centre d’atenció a la funció per la que ha estat dissenyada: il·luminar.

És així com l’arquitecte presenta una funcional làmpada de sobretaula, fabricada en acer inoxidable i amb una estructura mínima, despullada d’ornaments i inspirada en l’evolució dels antics llums metàl·lics que incorporaven una pantalla per evitar enlluernaments.

Composta pels elements essencials que conformen un llum elèctric —un suport, el cable elèctric amb la bombeta i una pantalla—, Siza signa aquest disseny radicalment honest que forma part del catàleg de clàssics de Mobles114.

Anys més tard, el 2017, l’arquitecte Eduardo Souto de Moura recordaria, com si es tractés d’un capítol d’  In Praise of Shadows  de Tanizaki, com el llum evocava els seus primers records en relació amb la llum: “Abans que hi hagués electricitat, a la casa dels meus avis hi havia llums que funcionaven amb oli, la flama del qual estava protegida de front per una placa rectangular. El resultat va ser una llum indirecta reflectida a la paret, fet que sempre ha complagut l’arquitecte Álvaro Siza.”

Font: mobles114