Aquest particular estil, nascut a la dècada del 50 a Nova York va arribar per quedar-se i torna a ser tendència aquest any. Ferrocons us presenta alguns tipus per perfeccionar espais amb art, però sense grans pretensions.
A la dècada del 50, alguns artistes novaiorquesos van ocupar velles plantes industrials i les van refuncionalitzar per transformar-les en llars on fluïen la inspiració i la creativitat. Això va donar vida a un estil arquitectònic simple i desposseït que torna a ser tendència el 2021 i que avui dia coneixem com a estil industrial.
Sostres alts, grans i estructures al nu, són algunes de les principals característiques que defineixen aquest estil. Per això, a l’hora de dissenyar un ambient amb aquesta empremta hem de pensar en una planta fabril, funcional, àmplia, despullada d’ornaments i traslladar-la al cor de la llar.
Amb un caràcter ben definit i alhora atemporal, l’estil industrial, també anomenat Loft, ha sobreviscut al pas del temps (com els ferros, els maons i les fustes que el componen).
Aquest any torna a ser al centre de l’escena de la mà d’una arquitectura sustentable que satisfà les tendències de disseny propi del món actual sense comprometre les futures generacions.
Quan parlem d’estil industrial, hi ha elements que no hi poden faltar. El primer són les estructures al nu. Les bigues, columnes i canelles sense revestir o els maons a la vista són només alguns exemples a tenir en compte.
A més, la simplicitat dels materials com el metall, l’acer, el ciment, la fusta i el cuir sumaran elegància a l’hora d’armar una caixa desposseïda, l’escena de la qual es completarà amb una decoració minimalista.
El segon element que hem de considerar són els colors i els tons: blanc, negre, gris, marró, coure són els preferits. L’objectiu és aconseguir ambients sense estridència, l’amplitud i la il·luminació dels quals juguin un rol central per aconseguir un estil sofisticat, refinat i modern.
En tercer lloc, la gran aliada capaç de transformar-ho tot: la il·luminació. Grans finestrals -fixos o amb estructures de ferro- permetran l’ingrés de molta llum natural que serà complementada amb artefactes vintage, metàl·lics i/o de formes geomètriques. Els llums de filaments o estil Edison són ideals per il·luminar aquests ambients.
Per acabar, és important pensar en la decoració per harmonitzar l’espai. L’estil industrial es porta bé amb allò rústic i l’art decó; no obstant això, hi ha un estil amb què es complementa a la perfecció: el minimalisme.
Suggeriment: obres d’art i antiguitats sumen caràcter a l’hora de definir l’estil, però és fonamental no abundar en elements decoratius per assolir una harmonia fresca i sòbria.
L’estil industrial proposa àrees àmplies i obertes, sense envans ni separacions. Living, cuina i menjador formen part d’un gran espai la composició del qual escoltarà distingir les zones per la seva funció.
El living és un lloc per descansar, compartir i gaudir de moments de creació i d’inspiració. Les línies rectes i simples, combinades amb mobles reciclats i llums vintage, formaran un conjunt una mica rude i molt harmònic. Aquest estil atemporal, mai no passa de moda.
SUGERENCIA: incluir mobiliario industrial en el living le dará un toque frío, despojado y práctico que, combinado con elementos neutros como pisos de porcelanato y sillones de cuero, otorgarán elegancia, modernidad y frescura al ambiente.
En la cocina, el diseño debe ser despejado y sencillo. Hacer foco en una isla con artefactos vintage y mucho acero inoxidable ayudará a lograr un equilibrio entre funcionalidad, calidez y belleza.
Consejo: al combinar elementos nobles podemos lograr un conjunto armónico.
Las vigas y caños a la vista se complementan a la perfección con mesadas negras, bachas de acero inoxidable, grifería adecuada, muebles de madera y pisos de porcelanato.
El detalle vintage se puede dar con una mesa de trabajo con banquetas restauradas.
A l’hora de construir o remodelar, optar per l’estil industrial garanteix la perfecta combinació entre creativitat, diversió i plaer. És possible gaudir d’espais amplis i sofisticats, on cada element adquireix rellevància a l’hora de compondre un conjunt senzill, una mica rude, molt modern i elegant.
Font: La Veu